Quatre pel·lícules recents de les que encara no havia dit res: "¿Y si vivimos todos juntos?", francesa, una història que em va sorprende potser pel fet que esperava una comèdia intranscendent i vaig trobar que està prou ben tractada. La situació que viuen un grup d'amics ja jubilats, això sí, de classe alta, quan comencen a patir els efectes degeneratius propis de l'edat; vells conflictes i nous problemes es barregen amb encert i una pàtina d'humor. "Profesor Lazhar", canadenca, però també molt francòfona en el plantejament i l'exposició. Un terrible succés convulsiona la vida d'uns alumnes en un col·legi privat, quan apareix la figura de l'inmigrant argelià com a protagonista principal. Potser massa farcida de tòpics, tot i que es deixa veure d'una forma agradable i no exempta de moments interessants. "Las chicas de la sexta planta", també francesa, tot i que explica la vida de les dones espayoles emigrants, que servien a cases del país veí, allà pels anys seixanta, és a dir, una mica repetint l'argument d'una pel·lícula espanyola d'aquells temps. Una comèdia que vol plantejar-se qüestions socials, però que es queda en l'anècdota i que no acaba de quallar. "Elefante blanco", argentina, una demolidora història dels barris marginals d'aquell país, amb el conflicte que hi viuen uns capellans i una assistent social que hi desenvolupen les seves tasques. Dura, molt dura, tant en el tema com en l'exposició, imatges i arguments. Alguns diuen que potser és tot massa efectista i superficial, i potser tenen raó, tot i que també cal dir que el cinema no pot resoldre allò que la vida real no sap afrontar... no? Bé, en qualsevol cas, tot plegat només són sensacions meves, molt particulars i és clar, segur que prou allunyades de moltes altres que tothom té dret a sentir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada