Diuen que rectificar és de savis, però... potser no sempre ha de ser així. Sempre ho han fet, sempre han llançat promeses a dojo, especialment quan es troben en campanya electoral i després, a l'hora de la veritat, a l'hora de fer tot allò que els ciutadans esperen, emparats en les promeses que han escoltat i que sovint han fet decidir el seu vot, doncs... res de res! Les excuses són moltes, la majoria de les vegades però, utilitzen la clàssica de "oh! no ens imaginàvem que ho trobaríem tot tant malament!" Santa innocència! Els pobrets, no pensaven que la cosa estaria tant fotuda i que podrien complir amb tot el que prometien; però com l'herència rebuda ha estat del tot inimaginable... I santa innocència la nostra, que ens ho creiem sempre tot! No sé què deuen pensar, hores d'ara, tots aquells que es van creure qui pregonava als quatre vents, que no pujaria els impostos. No sé com es deuen empassar que ahir mateix diguessin que caldrà aportar diners públics per rescatar un nou banc que fa figa, per cert després de l'enrenou per posar-hi al capdavant un correligionari seu que ara dimiteix sense que li caigui la cara de vergonya, quan en debats pre-electorals l'ara màxim mandatari polític del país deia que aquesta pràctica era absolutament punible i que ell mai no l'aplicaria. No sé si hi ha decepció entre els seus votants, i tampoc no sé si ara, en cas de fer nova convocatòria electoral podria passar com a Grècia, on s'ha vist que els partits majoritaris no poden formar govern. Però el que més greu em sap és que tot plegat passi una i altra vegada, amb total impunitat, sense que es pugui aplicar cap mecanisme polític, judicial o social, que condemni aquestes coses i aquestes persones i aparti per sempre més del primer pla de les nostres vides, aquests éssers corruptes i mentiders. O potser, en realitat, només són manies meves!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada