Aprofitant que hi havia programat un dinar de joves del poble, la Teresa i jo decidim trencar l’ambient familiar d’aquests dies de pont a Lluçàs i marxem a fer una ruta pels petits pobles del voltant, dels que lentament anem descobrint els seus encants. Una mica més avall de Benavarri, deixem la carretera nacional per endinsar-nos a la comarca de La Llitera i aturar-nos en primer lloc a Gavassa (Gabasa), on fem una curta passejada pel poble, deixant per un altre dia la possibilitat de fer el camí dels barrancs, que es veu molt ben senyalitzat i prou interessant. Tornats al cotxe, a pocs quilòmetres, agafem una pista a mà dreta que en cinc minuts ens porta fins l’ermita del Vilet, una petita construcció del segle XIII sense absis, la qual cosa sembla mostrar que es tractà d’una obra inacabada. Curiosament, la trobem oberta, doncs hi ha unes dones del poble que l’estan netejant i condicionant per a la propera romeria de Sant Isidre. Tornats a la carretera, ens aturem un moment abans d’arribar a Peralta de la Sal, per contemplar de lluny les grans salines que donen nom al poble, i un cop en aquest, fem una curta passejada pels seus carrers, en els que no descobrim cap cosa de massa interès. Una mica més enllà però, sí trobem el trencall que, per una pista de poc menys de cinc quilòmetres, s’enfila fins el castell de la Mora o de Momegastre, de finals del segle XI, del que es conserva només una petita torre quadrada, molt visible però des de gairebé tots els punts de la comarca, doncs corona un dels turons més alts de l’entorn. Deixem el cotxe a l’esplanada que hi ha davant de l’ermita, on trobem una parella amb un nen, que ha fet nit en el refugi, molt deteriorat per cert, que hi ha al costat. Xerrem una mica, lloem el meravellós paisatge que es pot contemplar des d’aquestes alçades i la tranquil·litat de l’entorn, i tot seguit emprenem el camí que puja al castell, on arribem en uns deu minuts d’esforçada caminada. El dia és esplèndid i la panoràmica autènticament reconfortant, fins i tot es poden veure, encara una mica enfarinats de neu, els cims del Pirineu més proper. Desfet el camí i la carretera, ens orientem cap el nord, per visitar el poble de Calassanç (Calasanz) d’arrels musulmanes, que ens mostra les seves restes fortificades, amb un grapat de cases arrapades a la muntanya, carrerons molt estrets pels que a penes hi pot passar un vehicle. Des d’aquest, i fent-nos una mica els valents, agafem una pista de terra, que en alguns trams es troba en força mal estat, per fer els cinc quilòmetres que ens separen d’Alins de Llitera (Alins del Monte), un molt petit nucli que no arriba a la dotzena d’habitants, on podem contemplar l’església de Sant Joan, de nau senzilla, però amb un arrodonit absis bastit sobre un penya-segat. També en aquest indret, diuen que s’hi havia aixecat un castell, però hores d’ara, a penes s’hi poden veure quatre pedres al capdamunt d’una roca propera. Ben satisfets amb tot el que hem anat descobrint, retornem a la ruta general que ens porta fins a Binèfar, on fem un menú a peu de carretera, per retornar després cap el nord, passant per Tamarit de Llitera, fer una becaina a la vora del pantà de Santa Anna, i visitar com a últim reducte del dia, el llogarret de Natjà (Nachá), que pertany al municipi de Baells, i on podem veure l’església, també d’arrels romàniques, de Sant Nicolau, amb la curiositat de trobar-hi dues portes, la de migdia i una orientada a ponent, que avui en dia es troba inutilitzada, doncs li han escapçat les escales d’accés. Cap a quarts de vuit, tornem a ser a Lluçàs, amb el goig d’haver passat un molt bonic dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada