Intens primer trimestre de lectura

Aquest primer trimestre de l’any ha estat molt intens pel que fa a la lectura, en bona part gràcies a l’obligat temps de recuperació de la meva intervenció de maluc. Aquest és el breu resum dels llibres que han passat per les meves mans. “Colás Breugnon” de Romain Rolland, una història de les que et sents content d’haver llegit; una lliçó de vida, de posicionament davant el fet més quotidià que, malgrat estar ubicada en època llunyana, resulta absolutament intemporal, fent que t'enamoris del protagonista, per la seva capacitat de mestratge davant totes les circumstàncies que concorren a la seva existència. “Joana de les paraules clares” de Joana Raspall i Juanola, editat per una bona amiga, amb la molt bella voluntat de retre homenatge a aquesta gran però modesta persona de les lletres catalanes; dolços i il·lustratius els texts que ens parlen de la seva vida; un llibre infantil, sí, però gran, molt gran, en el seu contingut. “La verdad sobre el caso Harry Quebert” de Joël Dicker, un best-seller que manté la seva intriga amb constants girs, de forma que mai no saps si estàs sobre la pista segura, com a bon patró d’història policíaca, però que presenta un conjunt final bastant millorable. “El tramvia groc” del valencià Joan Francesc Mira, on l'autor ens desgrana tots els seus records d'infantesa i adolescència, en el nucli semi rural en el que va viure; tot narrat amb una tendresa i una emoció extraordinàries, que ajuden a entendre molt bé com vivien i què passava en aquells foscos temps, que d'alguna manera van ser també propis. “El guardià invisible” de Dolores Redondo, una novel·la negra, ben escrita, amb personatges interessants i una trama que anima a llegir pàgina rere pàgina sense pausa, tot i que cal dir que alguns aspectes de l’argument no acaben de encaixar del tot, almenys sota el meu punt de vista. “Los años de peregrinación del chico sin color” del japonès Haruki Murakami, una inesperada sorpresa amb aquest afamat autor, partint de les reticències que tenia de lectures anteriors que no m’havien convençut massa; una història que, amb algun que altre dels seus naturals desvaris, ens apropa a una realitat que atrau i s’entén. “El proyecto esposa” de Graeme Simsion, una divertida i fàcil narració al voltant d’un personatge poderosament peculiar, que ens presenta un seguit de situacions en la que es plantegen qüestions de relacions personals no exemptes d’interés. “Francesc Català-Roca”, una molt breu mostra de la immensa capacitat artística d’aquest gran fotògraf, capaç de saber captar amb mestria, sentiments, situacions i moments essencials de diferents àmbits de la nostra cultura i de nostra geografia. “Cançons d'amor i de pluja” l’últim de Sergi Pàmies, en el que el format de relats curts ajuda a la lleugeresa de la lectura, que no implica desinterès sinó tot el contrari; amb especial encant en aquells que semblen mostrar trets més clarament autobiogràfics, però atractius tots, per l’habitual ironia, sinó sarcasme, de l'autor. “El llibre del riure i de l'oblit” de Milan Kundera, set històries sense fil entre elles, amb personatges que viuen estranyes experiències, que l'autor lliga de manera complicada amb el riure, l’oblit, l'erotisme, la percepció íntima de la vida, però tot plegat amb un aire de suficiència que sembla més pensat per a lectors molt experimentats que no pas jo... suposo! “En el lado de Canaán” de Sebastian Barry, una història plena de tendresa, de dramatisme, de realitat, d’amor a la vida i alhora, de personatges tràgics, però tota ella narrada des d’una bellesa literària que, abundant en l’aparent simplicitat, et porta a unir-te amb la protagonista de una manera entranyable i molt pròxima. “Mal dades” de James Ross, escrita en 1.940 i fins ara inèdita a casa nostra, és una història de l’anomenada América profunda, narrada de forma molt semblant a un guió cinematogràfic, amb escenes minuciosament detallades i amb un argument a camí entre la novel·la negra i l’ambient del western més tradicional. “La marca del meridiano” de Lorenzo Silva, les noves aventures d’aquesta peculiar parella de la guàrdia civil que ens porten altre cop a un terreny tan treballat com el de la novel·la negra, però amb el caire particular que els caracteritza. “Les guerres d'en Jordi” del prolífic Jordi Sierra i Fabra, un llibre juvenil però molt didàctic, en el que d'una forma clara i molt amena, l'autor ens fa repàs de totes les guerres que ha viscut España, des dels Reis Catòlics fins els nostres dies; guerres absurdes, interessades i la majoria innecessàries, que han llastrat el normal desenvolupament del país i que sempre han condicionat de forma terrible la gent de les classes més empobrides. “La huella de tu ausencia” de Kim Echlin, una història de amor i lleialtat eterns, portada al límit més irreal, amb el rerefons de la guerra de Cambodja, narrada amb precisió i bona tècnica literària. “Intemperie” de Jesús Carrasco, una història molt dura, terriblement aspre, tant pel que explica del paisatge humà com de l’entorn en el que succeeixen els fets, però alhora, una novel·la molt ben escrita, intrigant, descriptiva i commovedora al màxim.