Dilluns, 15 d'abril del 2013

Tenim un sobirà que després de l'error dels elefants i el de l'amiga allotjada en un palauet al costat de casa seva, ara se'ns despista al no dir-nos què n'ha fet de l'herència reial que va rebre fa anys. Tenim un príncep hereu que, malgrat romandre esperant una bona pila d'anys, ara ens surt dient que encara no ens coneix prou bé, als catalans, i promet “estudiar-nos” amb molta més atenció. Tenim una infanta imputada per suposada complicitat en el frau que el seu marit, el duc, va cometre repetidament. Tenim un president de govern que, malgrat omplir-se la boca dient que vol diàleg, s’amaga sempre rere una pantalla de televisió, per a no atendre les preguntes de ningú. Tenim un màxim dignatari judicial, ara dimitit, acusat per despeses no justificades. Tenim un jutge forçat a l’exili, per defectes de forma en el procés d’investigació de determinats casos de corrupció. I tenim altres jutges barallant-se per assolir determinats casos o bé mostrant el seu tarannà partidista en sentències clarament polititzades. Tenim presidents de caixes i bancs, que han plegat amb les butxaques ben plenes, després de portar les seves entitats a la més clamorosa ruïna i obligar-nos al seu rescat amb diners de tothom. Tenim ministres que corren a dictar normes per criminalitzar les manifestacions públiques en demanda d’un dret fonamental, com és el de l’habitatge, mentre divaguen en el procés d'una llei més justa sobre la dació en pagament. Tenim presidents autonòmics amagant casos flagrants de corrupció, o ignorant el tarannà mafiós dels seus amics personals. Tenim fills d’ex-presidents autonòmics implicats en casos de tràfic d’influències o en evasió de capitals. Tenim ex-secretaris de partits governants amb llibretes acusadores de malversació de diners, amb comptes a l’estranger per desenes de milions, que corren pel carrer amb posat xulesc. Tenim personatges de primera línia del món cultural, confessos d’estafa i suposat finançament il·legal de partits, que passegen el gos cada dia i només van a declarar de tant en tant, quan el jutge se’n recorda de cridar-los. Tenim alcaldes i ex-alcaldes de pobles i ciutats petites i grans, amb processos oberts per traginar concessions, i d’altres martingales i embolics corruptes. Tenim, tenim, tenim... si tenim de tot!  Jo no sé de què ens queixem, amb un ventall tan ampli i divers de personatges públics que ens procuren tota mena de diversió. O serà que tot plegat, només són manies meves! Uf!!!