Uns quants llibres més

Ací teniu una nova remesa de breus opinions, sobre els llibres que he llegit últimament. “I el món gira” d’en David Cirici, una història coral, ben escrita, amb tocs de comèdia, tons crítics més o menys realistes, una mica de sentiment i una certa intriga que et manté l'atenció fins a la darrera pàgina; una novel·la doncs, fàcil i agradable de llegir. “El llenyater” d’en Michal Witkowski, una novel·la decadent, amb una història en la que no hi he pogut entrar en cap moment, doncs ni l'ambient en el que es desenvolupa, ni els personatges, ni la trama, m'ha interessat gens; una primera part de plantejament que prometia molt, però que aviat es dilueix, i uns darrers capítols de preparació del desenllaç, un xic més interessants, però que també conclouen de qualsevol manera; així doncs, literatura moderna en la que, ara per ara, no m'hi trobo gens a gust com a lector, ho sento. “La noia dels seus somnis” de la Donna Leon, que m’ha semblat molt fluixa; una novel·la policíaca sense massa pretensions; una història previsible, ben explicada, que no aporta res de nou al gènere; com ha dit algú, no ha estat la millor elecció per iniciar-me en aquesta autora. “Vivir de noche” d’en Dennis Lehane, segon llibre de l’oferta de novel·la negra que oferien a la Biblioteca, i que tampoc no m’ha fet massa el pes; una història del clàssic gàngster amb bons sentiments, plena d’aventures però que malgrat estar ben escrita, no aporta res més que una estona de simple entreteniment. “El exilio interior” d’en Miguel Salabert, un llibre documental; tenint en compte l'època en la qual va ser escrit, m'ha semblat molt interessant pel que ens explica, sigui autobiogràfic o no, de les vivències personals d'un nen durant la guerra civil espanyola i els posteriors anys de misèria i repressió; el llibre està ben narrat des d'aquesta primera persona, amb intercalat de reflexions que encara que en algun moment puguin semblar pretensioses, ajuden a comprendre la dura realitat del moment; però... crec que l'última part del llibre, la de la joventut del protagonista, fluixeja una mica amb l'abús d'aquests mateixos arguments. “Els desposseïts” d’en Szilárd Borbély, una història impactant, tot i que cal reconèixer que a partir de la meitat del llibre, es fa un xic repetitiu, doncs reitera amb insistència les miserables condicions de vida del nen protagonista i la seva família; una problemàtica en la que s'hi barregen molts dels aspectes gairebé desconeguts de l'ambient rural d'aquells pobles i ètnies llunyanes. “Tú no eres como otras madres” de l’ Angelika Schrobsdorff, molt intens, amb sàvia barreja d'aspectes històrics conseqüents a la Segona Guerra Mundial, i traços definitoris de la personalitat d'una mare, la protagonista de la novel·la, que abasta sensacions diverses i contradictòries en el seu caràcter, com a conseqüència dels esdeveniments socials i polítics que van assotar la vella Europa; de lectura aparentment fàcil, el llibre té un rerefons molt atractiu. “La guitarra blava” d’en John Banville, molt introspectiu, on les disquisicions íntimes i narrades en primera persona, d'un personatge una mica estrany, però en les que cal reconèixer sentiments i actituds molt clares, s'han de llegir amb calma i molta predisposició a voler-les compartir també des de la personal intimitat del lector; no m'ha semblat un llibre fàcil, però no per això m'ha desagradat gens ni mica, ans el contrari. Apa doncs, com sempre, aquestes opinions no deixen d’estar basades en moltes “manies meves”, he, he.