Perdóname

He de començar dient, que en els seus temps de gran èxit, a començaments de la dècada dels seixanta del segle XX, jo no era un gran seguidor de les seves cançons; de fet, em va agafar massa jove i quan vaig començar a ser fan de la música de l’època, ja havia esclatat la febre dels grups de pop-rock, dels que sense cap mena de dubte, ells, malgrat ser només un duo, en van ser pioners. No va ser doncs, anys més tard, molts anys més tard, quan vaig recuperar les seves cançons i reconèixer les seves melodies, suposo que una mica empentat per la seva constant aparició a les pantalles televisives i també pel fet que d’alguna manera van liderar allò que se’n va dir el “revival”, al que tants i tants cantants i grups s’hi va apuntar, quan ja feia molt de temps que havien viscut la seva història daurada. Moltes van ser les cançons del Dúo Dinámico que van assolir el gran èxit de públic ja des del primer moment de ser publicades, gairebé totes assolien primeres posicions a les llistes de vendes i els seus discos, sempre en format petit, anaven de mà en mà del jovent d’aleshores. Jo però, he triat aquesta, per una anècdota personal, i és que quan molts anys més tard, ja molt ganàpies, amb el meu amic i company de feina, en Pedro Mª Moliner, enginyer nascut a Euskadi i gran coneixedor i amant de la música dels 60, ens aplegàvem en alguna estona d’esbarjo, guiats per la seva guitarra i començàvem a recordar cançons de la “nostra època”, aquest “Perdóname” era una de les nostres favorites, potser perquè ens sortia molt bé i la repetíem sempre mil i una vegades... i per això avui m’ha vingut molt de gust afegir-la a la meva particular “memòria de cançons”.