De bolets i boletaires

El jovent de casa ha fet una bona collita de bolets, a les terres de la Ribagorça, on tenen les arrels, i ara toca triar-los i fer-ne un bon ús, fins i tot posar-ne en conserva, seguint el costum de la gent d’aquelles i moltes altres contrades. Això m’ha fet recordar els meus temps d’infantesa, quan malgrat no ser massa bons recollidors de bolets (nosaltres sempre dèiem “anar a collir bolets”, mai no els “caçàvem”, potser perquè érem de ciutat, he, he), el pare i els tiets, aprofitant els nostres diumenges a Santa Coloma de Gramenet, que en aquells temps ja era anar a muntanya, sortien a esmorzar fins a Ca l’Artiller i pel camí, tot travessant el bosc, anaven fent collita d’allò que trobaven.  No recordo que els rovellons fossin els bolets més abundants, però sí que sovint venien ben carregats de pebrassos i puagres que, tot s’ha de dir, ens cruspíem amb delit, un cop fets a la brasa i ben amanits amb all i julivert.  Quins temps, oi?  Com han canviat les coses, no només els territoris esmentats, avui ben engolits pels blocs de pisos, sinó també els costums i sobretot, la magnificació d’aquests. En aquests darrers dies, que hem estat gaudint d’una estada d’esbarjo per les muntanyes de Prades, hem constatat la dèria esbojarrada que hi ha pels bolets, doncs arreu d’aquells indrets, tot i ser dies feiners, vam topar-nos amb veritables multituds de caçadors de bolets, que literalment ocupaven tot el bosc, especialment els vorals de camins i carreteres, on a cada petita raconada amuntegaven els cotxes, mal aparcats, dels boletaires. Ah! I és clar, a totes les botigues dels pobles, cistelletes de bolets a la venda per a tots aquells que no havien tingut massa sort a l’hora de la cacera, he, he. Bé, tothom té dret a fer el que vulgui si és respectuós amb els altres i amb el territori, però a mi, què voleu que us digui, aquesta massificació em provoca un cert rebuig, potser serà també perquè mai no he estat massa eixerit a l’hora de buscar-ne, de bolets, o perquè seguint allò que diuen que “cadascú per on l’enfila”, jo he preferit dedicar-me a la recerca de rellotges de sol, que al cap i a la fi, això sí és una “mania meva”, he, he.