Segona tongada de llibres

En el segon trimestre d’enguany, han passat per les meves mans aquests vuit llibres: “Quirat i mig” de Maria Dolors Millat, un llibre agredolç i estrany per les diferents reaccions que m'ha provocat; rebuig per tota la part de fantasia que presenta en els "viatges" de la protagonista i interès per tot el que explica de la seva vida més realista i quotidiana; cap el final però, ha anat guanyant en atractiu general. “Informe de l’interior” de Paul Auster, avorridot, fins a la meitat m’ha semblat prou interessant, però després ha començat a cansar-me en la narració dels records d’infantesa, adolescència i joventut del autor, que reitera vivències potser massa íntimes o personals, i que malgrat la curiosa veu literària emprada, m’han acabat adormint. “Dos taüts negres i dos de blancs” de Pep Coll, la reconstrucció d’un crim real al Pallars que va quedar impune; impecable, una història tràgica, narrada d'una manera molt interessant, detallant de forma separada la biografia de cadascun dels personatges, principals o secundaris, que hi intervenen; un temps convuls, en un ambient fosc i ignorat, que m'ha commogut de forma absorbent. “Set dies de Gràcia” de Carla Gràcia Mercadé, simple però satisfactori; malgrat l'autora ja ho avisava en totes les seves entrevistes, el llibre es queda curt pel que fa a informació sobre qüestions històriques; en realitat, tot el que se'ns explica gira al voltant d'una història familiar, molt típica d'argument de novel·la sentimental, amb tots els tòpics d'aquesta mena de relacions; això sí, m'ha fet obrir gana per saber més coses sobre el que aleshores va passar en realitat a la vila on jo vaig néixer. “L’altra” de Marta Rojals, actual i de gran èxit; una novel·la interessant pel que mostra d'una generació que hores d'ara ronda els quaranta i que posa de manifest els seus valors, però també les seves contradiccions; està ben escrita, amb una construcció i un llenguatge que tot i ser planers, ofereixen un bon nivell literari. “A peu per la Llitera” d’en Josep Maria Espinàs, un viatge a la frontera de la llengua, recuperat de l’estanteria de casa; un llibre perfecte potser perquè fa ben poc vaig recórrer els mateixos pobles (jo en cotxe, eh!) i malgrat els vint-i-cinc anys que han passat, he pogut identificar tots els paisatges; potser també perquè la seva crònica m'ha semblat literàriament senzilla però molt emotiva i propera i potser perquè rellegir aquest llibre m'ha mostrat el tipus de quadern de viatge que a mi sempre m'hagués saber fer. “Dies de frontera” de Vicens Pagès Jordà, un xic dispers, escampat, amb ganes d'explicar massa coses i superficial en molts casos, massa disgregat i abusant de descripcions prescindibles, poc interessat en els fons dels personatges i que m’ha costat força d'acabar-me'l. “Las tres bodas de Manolita” de l’Almudena Grandes, el tercer llibre dels seus “Episodios de una Guerra Interminable”, m’ha semblat excel·lent; la meva particular devoció per aquesta escriptora i en especial, per la sèrie de llibres esmentada, m’empenta a qualificar aquesta nova història amb la màxima puntuació, tot i que... potser no la escolliria como la millor de les publicades fins ara... clar que tot plegat, segur que només són “manies meves”.