Ens vam conèixer en unes sessions de teràpia col·lectiva, a les que jo assistia per superar allò que en dèiem la crisi dels quaranta, és a dir, fa més de vint anys. Formàvem part d’un grup, com sempre amb les dones com a majoria, que treballàvem aspectes molt personals i que alternàvem algunes trobades trimestrals amb gent de Barcelona i de Bilbao. Era un home d’aparença potser feble, però gran, molt gran, enorme, en bondat i sensibilitat i vam connectar molt de pressa. Recordo haver dormit a casa seva, en algun dels meus desplaçaments a la capital d’Euskadi i també recordo de manera especial molts altres moments de complicitat en els treballs que dúiem a terme amb el grup. Era una persona tímida, però molt càlida i tendre, que es feia estimar molt ràpidament. Aleshores encara no havia fet el salt professional a la gran món del cinema i la televisió, provenia dels cercles culturals més compromesos de la seva terra, havia fet molt de teatre amateur i presentat algun programa d’entreteniment a la televisió autonòmica de casa seva, però tot just estava estrenant la seva primera pel·lícula, “Acción mutante”, a les ordres del seu amic Alex de la Iglesia. Després, en vindrien moltes més, amb l’exitosa “El día de la bestia”, i altres amb l’Icíar Bollaín i fins i tot amb el Pedro Almodóvar; i per arrodonir-ho, les sèries de televisió que completarien la seva popularitat i el reconeixement públic. Amb ell, després d’aquelles trobades col·lectives vam perdre el contacte i mai més no havíem tornat a coincidir, però a casa, sempre que la seva cara, per un motiu o altre, sortia per la petita pantalla, l’anomenàvem “el meu amic”. Anit, vaig assabentar-me de la seva tràgica mort en un accident a la carretera i ara, segur que mai més ja no podré recuperar l’extraordinària vivència de compartir una d’aquelles emotives, intenses i llargues abraçades que, malgrat l’evident desproporció física, tantes vegades ens havíem ofert. La nostàlgia és infinita. Adéu... amic!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada