Un trimestre de bona lectura

Amb l'estiu pel mig, el tercer trimestre d'enguany m'ha portat a llegir un total de nou llibres, que en general, m'han deixat un bon regust. Aquesta és la meva habitual i breu ressenya: "La casa de les belles adormides" del japonès Yasunari Kawabata, una història pertorbadora, que ens situa en els pensaments d'un home gran, que comença a viure els efectes de la vellesa, la decrepitud i fins i tot la mort, implicant-hi la renúncia a les sensacions del plaer i la sensualitat; una narració intimista que malgrat repetir en excés les seves escenes, aporta signes per reflexionar. "Estrictament confidencial" de Ramon Folch i Camarasa, un llibre entretingut que ens parla de la nissaga de tota una família, narrada des d'una veu protagonista, en un tarannà que no estalvia la crítica o el comentari satíric, però que defineix prou bé el món tancat en el que acostumava a viure un segment de la societat benestant catalana; un llibre prou distret i en alguns punts fins i tot divertit, malgrat potser avui en dia, pot semblar una literatura un xic carrinclona. "Miramar" de l'egipci Naguib Mahfuz, una història plural escrita des del recurs d'utilitzar diferents veus narratives per explicar els mateixos fets; això fa que l'argument perdi un xic d'interès al saber gairebé d'entrada el desenllaç, però resulta entretingut per donar a conèixer els costums de la societat egípcia dels últims anys, en la línia d'altres títols del mateix autor. "Si això és un home", de l'italià Primo Levi, un llibre brutal, no només pel que explica sinó per la manera en la que ho fa, sabent a més, que es tracta d'una vivència personal de l'autor; absolutament recomanable sinó imprescindible. "Habitaciones cerradas" de Care Santos, una lectura d'estiu, un "culebrot" amb tots els ingredients propis al cas, amor, desamor, passions desbordades, ambients socials diversos, connotacions polítiques, referències històriques i fins i tot un assassinat, tot plegat ubicat en la Barcelona de principis del segle XX, que en realitat, a mi, ha estat el que més m'ha interessat. "Un lugar llamado Nada" de la xinesa - anglosaxona Amy Tan, una irònica exposició de les aventures d'un grup de turistes nord-americans per terres de la dictadura birmana, amb segrest inclòs, i el subtil acompanyament de la crítica més àcida i el comentari més mordaç, sobre el contrast de cultures, caràcters humans i diferències socials. "Crónica de una muerte anunciada" de Gabriel García Márquez, un dels molts clàssics que tenia pendents, que m'ha procurat una gran fascinació, per la seva concreció narrativa, no exempta en absolut d'una bellesa literària enlluernadora. "Una princesa en Berlín" d'Arthur R.G. Solmssen, una il·lustrativa novel·la, que a més de parlar de la història personal d'un pintor nord-americà, instal·lat a l'Alemanya d'entre guerres, s'hi uneix la possibilitat de conèixer dades molt interessants sobre aspectes socials, econòmics i polítics que van concórrer en aquell moment, com a pas previ, i per a molts invisible, de les atrocitats que van arribar a continuació. "Quan érem feliços" de Rafael Nadal, un llibre tan fàcil com escriure en primera persona sobre les anècdotes familiars, emmarcades en l'àmbit de la burgesia catalana, d'una generació que ha viscut temps estranys, i que podent ser un exercici interessant, es converteix en la vulgaritat del simple record i la buidor de quelcom un xic més analitzat, posat en entredit o senzillament una mica més aprofundit.