L’estiu m’ha deixat tonto. Suposo que això de les vacances,
l’aire lliure, el gaudi d’altres paisatges, l’estada en terres lluny de casa,
etc., han afectat la meva curta capacitat de comprensió. Sinó, no s’explica el
que m’està passant aquests dies en els que, de retorn al meu ritme més
quotidià, escolto i miro el que passa al meu voltant... sense entendre res de
res. No entenc, per exemple, com el president del govern central i el de casa
nostra, es van intercanviar cartes i fent declaracions repetitives, marejant la
perdiu, sense adonar-se que cal afrontar el problema que planteja el poble, d’una
manera molt més responsable. No entenc tampoc, com tothom parla d’independència, sense que al darrera de
les banderes i de les manifestacions més o menys populars, s’hi vegi un
plantejament clar i rotund de quin és el país que volem tenir, de quina és la
societat que volem construir i de quins han de ser els continguts i els valors
reals d’aquesta independència que hores
d’ara omple la boca de tanta gent. No entenc, ni de bon tros, quin és el paper
del principal partit de l’oposició, amb evidents i sovint vergonyoses discrepàncies
internes, a l’hora de plantejar aquesta alternativa que ells amaguen sota el
tranuitat concepte del federalisme. No entenc el silenci d’un partit que es diu
d’esquerres, (almenys de nom) i que recolza el que governa a casa, davant l’anunci
de noves i persistents retallades socials, de cara a un futur que d’altra banda
pregonen com a millor. No entenc, per exemple, com un dirigent d’un govern
autonòmic, en una postura d’arrogància sense límits, es nega a escoltar la veu
de tots els integrants d’un mateix sector, que clamen (amb vaga indefinida pel
mig), contra un decret que aboleix el dret d’un poble a ser educat en la seva
llengua. Tampoc no entenc, és clar, com un senyor de masclet canós, que va
procurar la fallida d’una famosa entitat bancària i que és judicialment sospitós
d’estafa, és fitxat pel primer banc del país, se suposa que amb un sou
astronòmic, quan ja està en nòmina d’una altra de les millors i més riques empreses nacionals, del sector de
les telecomunicacions. I encara que m’hi esforci, no entenc com la majoria dels
dirigents polítics d’arreu, s’entretenen fent declaracions a favor i en contra,
i majoritàriament contradictòries, en un assumpte com és això del toro de no sé
on, amb tots els respectes pels que denuncien el maltractament d’un pobre animal,
quan a cada passa podem trobar-nos amb milers i milers de problemes humans, atur,
desnonaments, desnutrició infantil, desassistència social als dependents, privatització
sanitària i educativa, empobriment generalitzat, etc., que són evidentment molt
més dramàtics i importants que aquell. Aquestes i moltes més, són les coses que
no entenc, que la meva “tonteria de tardor” em fa veure amb ulls de total
incomprensió... o serà que en definitiva, tot plegat només són manies meves!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada