Cinema: 7 - 2 - 4

Set pel·lícules en el segon quadrimestre de l’any, que tenint en compte els mesos de vacances d’estiu que hem estat fora, no és un promig gens dolent. Vam començar amb una de les revelacions de la temporada, doncs hores d’ara encara es troba en cartellera: “Searching for sugar man”, de Malik Beudjelloul, una producció sueca en forma de reportatge que ens parla de la curiosa vida del músic nord-americà conegut com “Rodríguez”, que va triomfar a Sud-àfrica i després va desaparèixer misteriosament, fins que el redescobriren per fer aquesta pel·lícula. Després vam veure “La caza”, de Thomas Vinterberg, feta a Dinamarca, un drama psicològic que qüestiona diferents valors de la societat actual, davant un fet suposadament monstruós, alhora que ens deixa veure quant de manipulació hi ha al nostre voltant. A continuació, vam deixar-nos entabanar per “La fotográfa”, producció espanyola dirigida per en Fernando Baños, que sota l’argument de la recuperació d’una història personal, ens provocà una forta somnolència, malgrat els suposats efectes visuals innovadors que mostra. Tampoc em vaig sentir particularment massa satisfet, després d’haver vist “Un amigo para Frank”, una comèdia nord-americana, dirigida per en Jake Schreier, que ens situa en un futur més o menys proper, però amb una superficialitat exasperant. El contrast ens va arribar amb “Inch’allah”, de la canadenca Anaïs Barbeau-Lavalette, que ens parla molt durament de les contradiccions que afronta una jove metgessa en un camp de refugiats de Cisjordània, un drama actual, vist des d’una òptica molt compromesa amb la realitat. Després, “Stuck in love” o “Un invierno en la playa”, de Josh Boone i producció nord-americana, que malgrat presentar-nos un argument molt previsible, ho fa amb interessants observacions sobre les relacions amoroses i sentimentals d’una família, amb el món dels escriptors com a rerefons. I per acabar, “Hannah Arendt”, una altra de les pel·lícules amb més èxit del cinema independent que nosaltres sovintegem; una producció alemanya de la Margarethe von Trotta, que ens descobreix la biografia d’aquesta filòsofa jueva, que va assistir com a periodista al judici que es va fer al nazi Adolf Eichmann, parlant-nos molt obertament, de les diferents maneres de viure el demà d’una tragèdia tan horrible com aquella. En definitiva doncs, un bon resultat global d’aquest quadrimestre que ja es va acabar fa dies, doncs de les set pel·lícules vistes, podríem dir que cinc són absolutament recomanables... tot, és clar, des de la subjectivitat que poden presentar allò tan sabut de les “manies meves”.