Més llibres llegits

Nou resum dels llibres que darrerament han passat per les meves mans. “La ley del menor” de l’Ian McEwan, una història captivadora, molt ben estructurada i escrita que, com diu la contraportada "juga en el terreny de l'escriptura més incisiva: el de les preguntes difícils de respondre però impossibles d'ignorar"; i que atrapa des de la primera a la última paraula. “El meu segle XX”, del meu amic Antoni Julià, un llibre autoeditat, en el que fa un bon repàs autobiogràfic, que resulta molt curiós i amè de llegir. “¡Viva el maquis!”, de l’Amadeo Barceló, un minuciós i interessant treball d’investigació sobre els guerrillers i clandestins del Bajo Aragón, persones i fets que a finals de la dècada dels quaranta, acabada la Guerra Civil abrigaren el somni impossible de recuperar las llibertats perdudes, lluitant des de la clandestinitat amb una inusitada convicció i gran dosi d’idealisme. “El Arte” de Juanjo Sáez, una gran descoberta en forma de còmic; una excel·lent explicació del que pot ser l’art, mostrada de forma senzilla i molt assequible, però no exempta de veritat i profunditat de raonament... ¡absolutament recomanable!. “Què és el què” d’en Dave Eggers, una història que se m’ha fet llarga; i és que sense voler restar dramatisme a tot el que ens explica, ni veracitat als fets narrats, he de dir que el llibre, especialment en la seva primera meitat, se m'ha fet un xic pesat; no entrava en la història i semblava estar llegint més una novel·la d'aventures que no la crònica detallada de la vida d'un nen del Sudan, marcada per la tragèdia que malauradament, encara avui, afecta a tants éssers humans. “Sortir a robar cavalls” d’en Per Petterson, una història subjugant, potser pel fet que alguns trets del protagonista coincideixen amb aquella mena de somnis o utopies que sento com a pròpies, però la seva lectura m'ha resultat molt atractiva, des de la primera a la darrera pàgina. “Continente salvaje” d’en Keith Lowe, una densa i meticulosa recopilació de dades sobre las conseqüències de la 2ª Guerra Mundial en tots els països i territoris que s’hi van veure implicats; un treball exhaustiu, lent de lectura, però extremadament interesant com a document històric que mostra els tràgics estralls d’una guerra, en tots els pobles i capes socials afectades. “Quan arriba la penombra” d’en Jaume Cabré, que m’ha decebut una mica, doncs l’he trobat estrany i complicat; un conjunt de relats, molt ben escrits, però que demanen molta atenció i ganes per part del lector, per arribar a trobar el què en cadascun d'ells; i a mi almenys, m'ha faltat aquesta virtut. “Policia” d’en Jo Nesbo, del que no puc negar que he gaudit de la seva lectura, doncs ha complert plenament amb les expectatives que m'havia format al començar-lo; una història d'assassinats, ben explicada, amb girs narratius farcits de sorpresa i intriga fins a gairebé la darrera pàgina... què més es pot demanar a una novel·la negra?. “Perdón” de la noruega Ida Hegazi Hoyer, una emotiva història de relació de parella, amb sentiments contraposats, amor, mentides, obsessions, angoixes, enganys, passió, etc., ben narrada, amb algun gir imprevisible, però que atrau fins i tot per la seva delicada tristor. I ja està, com sempre dic... no em feu massa cas que al cap i a la fi, tot plegat només són manies meves, he, he.