Llibres del segon trimestre

Segon trimestre de l’any, catorze llibres amb 4157 pàgines llegides; aquest és el resum: “Ya sabes mi paradero” de Javier Cervera Gil, amb el subtítol “La guerra civil a través de las cartas de los que la vivieron”, que ja mostra de què va, malgrat l’autor no ha aprofitat gens bé el bon material del que disposava, equivocant el ritme literari, entossudit en una cronologia innecessària i saltant sense pietat d’un protagonista a l’altre, fins a un total de més de quaranta, trencant per complet el fil narratiu. “Jezabel” de Irène Némirovsky, una vegada més un llibre apassionant d’aquesta autora, amb un deliciós flux narratiu que captiva i emociona; una història d'amor i passió, inquietant i dramàtica alhora, ambientada a la França dels anys trenta, amb un personatge principal obsessionat per allò de l'eterna joventut que m'ha submergit intensament, en la lectura de la primera a la darrera pàgina. “Dies meravellosos” de Jordi Coca; evocador d'un temps, d'un país, dels últims anys del franquisme i el principi de la transició; d'una colla de gent jove i d'altres no tan joves; de com es vivia en un poble petit i de com ho feien a la ciutat; dels neguits, dels dubtes, de les postures de cadascú, de l'amor, del sexe, de l'amistat, del desig... de tantes coses que es deixen veure en un llibre que, malgrat algunes molestes repeticions, es llegeix molt bé... encara que alguns recordem aquells temps des d'una altra perspectiva personal. “Quan la nit mata el dia” de l’Agustí Vehí, força imperfecte, doncs el llibre es llegeix bé i molt ràpid, l'estil literari amb la normal barreja del català i el castellà, interessant i la trama descriptiva és correcte i atrau, però la trama policíaca trontolla per tots els costats; sincerament, no entenc com ha guanyat un premi de novel·la negra, doncs la història no s'aguanta gens bé i el final... uf! val més que no en parlem. “Palabras a tiempo” auto editat de diversos autors, força desconcertant, doncs malgrat admiro la valentia d’aquesta gent que comença, al llançar-se a publicar els seus textos més personals, m’he trobat  davant  la meva total incapacitat per entendre la majoria dels poemes; en qualsevol cas, la causa solidària que els ha encoratjat, és digna de tot elogi. “Correr” de Jean Echenoz, aparentment simple, però demostrant  como amb gran senzillesa literària, sense grans floritures semàntiques, es pot explicar una història plena de matisos i sentiments força complexos. “Cadáveres en la playa” de Ramiro Pinilla, una història ben narrada, sense grans complicacions literàries, que potser pateix d’un desenllaç massa previsible, sense cap sorpresa, malgrat tant els personatges principals com l’ambient  estan ben construïts. “El llibreter de Kabul” de l’Asne Seierstad, molt periodístic, doncs no és més que una bona crònica de la vida que defineix la societat afganesa com a una de les més convulses i inestables del món; les guerres dels últims anys, les canviants doctrines del poder, la permanent corrupció, la més despietada marginació de les dones... tot plegat constitueix un bon document que apropa el lector a una realitat massa punyent per ser entesa des de la distància. “Un film (3000 metres)” de Víctor Català, nostrat, amb un gran respecte pel tractament lèxic original del llibre, la seva peculiar i rica expressió verbal que ajuda a transportar-nos en el temps als anys en que fou escrit i publicat, i també als anys en els que es desenvolupa la història narrada, a principis del segle XX; m'ha agradat doncs, la descripció de personatges, caràcters i ambients, malgrat tot plegat potser m'ha fet despistar una mica de la trama principal de l'obra. “Un any i mig” de la Sílvia Soler, molt emotiu, doncs m'agrada molt la forma en la que aquesta autora sap parlar de les coses més petites, més quotidianes, fent-les entenedores i alhora màgiques, descobrint la gran bellesa dels sentiments més propers, més recognoscibles i alhora, potser més menyspreats. “El ninot de neu” d’en Jo Nesbo, possessiu, és el primer llibre que llegeixo d'aquest autor i la veritat és que m'ha agradat i m'ha fet passar una estona, molt pendent de la història que explica; potser el ball de presumptes culpables que ens ofereix és una mica atabalador, però... al final acabes ben convençut i satisfet amb el desenllaç. “Valdorba románica” de Andrés Ortega Alonso, imprescindible com a llibre guia si es vol visitar Valdorba i contemplar el tresor de les seves esglésies romàniques; molt ben documentat i molt ben explicat, sense resultar gens atapeït. “Memòries d’un cirujà (1908-1945) de Moisès Broggi, força irregular, amb una primera part, la que ens explica la seva infantesa, joventut i fins i tot temps d'universitat, que m'ha semblat molt pesada, amb noms i més noms de parents i amics que no interessen gens; després, la narració eleva el nivell del seu interès, quan parla de les vivències en temps de guerra, malgrat aboca algunes opinions força subjectives; en conjunt però, serveix per conèixer la història d'una bona persona, que ha esdevingut referència d'un temps i d'una manera de pensar i fer. “Las cenizas de Ángela” de  Frank McCourt, entretingut malgrat sembli contradictori doncs el tema que tracta, terrible i descoratjador alhora, però l’autor ha sabut mostrar-nos les misèries d’un nen irlandès en la època més pobre i desgraciada de la seva vida, fent servir un llenguatge senzill, però molt atractiu i farcit de matisos canviants, entre els que no exclou la ironia i el bon humor. Apa, això és tot per ara i... que la lectura no s’aturi!