dimecres, 8 d’abril del 2015

Tres mesos de bona lectura

Bon començament d’any, en matèria de lectura; ací en va el resum habitual. “Queretes”, de Renato Simoni i Encarnita Simoni, tècnic però molt interessant i informatiu; per comprovar com es vivia als pobles del Baix Aragó de parla catalana, en temps previs a la Guerra Civil Espanyola, i tot el que va passar a l'esclatar la insurrecció feixista, amb especial menció a les col·lectivitzacions rurals, a les seves utopies i com es van malbaratar les il·lusions de tanta bona gent. “El vigilant en el camp de sègol” de J. D. Salinger, un clàssic juvenil que hauria d’haver llegit fa uns quants anys, però que no m’ha desagradat, doncs mostra bastant bé els sentiments i les inquietuds d’un adolescent... d’aquelles latituds. “Cuatro días de Enero”, d’en Jordi Serra i Fabra, un títol que encara em faltava, de les aventures d’aquest inspector barceloní, en una mostra més que la novel·la d’entreteniment també pot servir per parlar de qüestions complicades de la nostra història més propera. “El cielo de Madrid” de Julio Llamazares, prou contradictori, doncs malgrat el tema em resultava atractiu, la personalitat del protagonista, amb les seves divagacions i constants daltabaixos anímics, no m’ha atret gens i tampoc no m’ha agradat la constant reiteració d’arguments, amb una prescindible repetició de raons i justificacions. “Eufòria” d’en Xavier Bosch, força redundant, amb noves i fàcils aventures del periodista protagonista, que procuren entreteniment sense més aspiracions que el paral·lelisme que estableix amb realitats molt properes de casa nostra. “Olive Kitteridge” de Elizabeth Strout, que m’ha semblat excel·lent, doncs no en va ostenta el premi Pulitzer del 2009; unes històries aparentment deslligades, que mostren la vida en l’ambient d’un petit indret dels Estats Units d’Amèrica, però amb uns personatges molt pròxims, i amb l’exposició de sentiments, emocions i sensacions que podrien considerar-se com a universals. “Luciérnagas” de Ana María Matute, precís, demolidor i desesperançat, amb la història d’uns adolescents abassegats per la ranera de la guerra, narrada amb gran saviesa literària, malgrat la introspecció amb la que ens els mostra l’autora, sembla en alguns moments sobrepassar el límit. “L'aventura de Saïd” d’en Josep Lorman, una història prou simple, sobre la problemàtica de la immigració, tractada amb una certa lleugeresa, ànim un xic moralista i sense aprofundir massa, però expressada amb prou claredat com per arribar al públic juvenil pel que està pensada la novel·la. “Els gossos i els llops” de Irène Némirovsky, que m’ha semblat magnífic, doncs de nou m'he quedat encantat copsant la capacitat de l'autora per transmetre sentiments i sensacions d'una manera absolutament íntima i entranyable; amb descripció d'ambients i personatges molt completa i arrodonint la història de forma total. “El plagi” de la Sílvia Romero i Olea, un xic forçat, doncs hi ha alguna cosa en tot el conjunt que grinyola una mica, potser la conjunció del temps passat i el present, potser el personatge de la periodista, alguns detalls sobrers... en qualsevol cas, és fàcil de llegir i en general capta bé l'atenció del lector. “Soldat de Franco en temps de pau” de l’Estanislau Torres, prescindible, memòria particular narrada sense cap mena d'atractiu literari, amb l'únic interès de recordar anècdotes personals i refermar la total inutilitat de l'obligació militar dels homes, en una època sortosament ja superada. “Por si se va la luz” de Lara Moreno, una novel·la que m’ha transportat ràpidament a l'entorn en què es desenvolupa, gairebé ficant-me en la pell d'algun dels seus peculiars personatges, però que amb la que en alguns moments m'he sentit una mica perdut, sense saber reconèixer el perquè d'algunes situacions i reaccions. “La bibliotecaria de Auschwitz” de Antonio G. Iturbe, una vegada més, la història dels camps d'extermini nazis colpeja amb força l'ànim més temperat; en aquest cas, amb una novel·la simple però ben escrita, amb prosa senzilla, però amb capacitat de transmetre al lector fins al més mínim detall de les enormes atrocitats comeses en aquells temps i llocs. Apa. Això és tot... per aquest trimestre!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada