Tres retalls d’actualitat,
que no per coneguts, han deixat de procurar-me una renovada sensació d’enuig,
és a dir, que m’han posat de mala llet.
Primer: No tenen vergonya aquests caps d’estat, autoritats “principals”, ministres, consellers i polítics de tota mena, de presentar-se en primera fila, a la inauguració d’aquest pompós tram del tren de gran velocitat que ara arriba a Figueres? No tenen vergonya de fer-ho, quan tothom és coneixedor dels més de vint anys de retard que porten? Quan en realitat, les obres importants, com la de l'estació, encara estan a mitges? Quan la ciutat de Girona continua embargada urbanísticament per uns plans que mai no es compliran? Quan hi ha pagesos i propietaris que encara no han cobrat les indemnitzacions econòmiques per les expropiacions forçoses dels seus terrenys, pel pas del maleït tren? Quan el dia a dia més quotidià demana moltes altres realitzacions i millores en matèria d’infraestructures, que no la gran velocitat ferroviària? No, una vegada més, sembla que no en tenen de vergonya.
Segon: Quan els carrers de la capital de l’estat espanyol, és a dir, Madrid, s’omplen dia sí i dia també de milers i milers de treballadors de la sanitat, manifestant-se en defensa dels drets de tothom a una sanitat pública de mínima qualitat, entre moltes altres protestes i queixes... com pot donar la cara la seva alcaldessa, al costat d'altres polítics de la comunitat i de l'estat, per anunciar la possible despesa de no sé quants milers de milions d’euros, per molt que alguns siguin d’iniciativa privada, per tal de poder assolir la vella i envejosa fita de rebre l'encàrrec de l'organització d’uns jocs olímpics? Sent encara més ridícul que presenti com a únic i principal argument que... ”España lo necesita” Quina Espanya? L’Espanya que només ells volen veure, no?
Tercer i més casolà: Després d’una recent conversa amb un bon amic, en la que em comentava les trampes que arriben a fer la majoria de les companyies que ens subministren les energies de necessari consum, avui, al rebre el rebut de l’aigua, m’he entretingut a mirar-me’l. Mai no m’hagués imaginat que dels gairebé 80€ que em cobren, el veritable consum de l’aigua a penes representa el 10% d’aquest import. La resta es disfressa rere conceptes com a “quota de servei”, “conservació del comptador”, “cànon de l’aigua”, “taxa de clavegueram”, “quota D22 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona?”... ah! i els corresponents IVA’s allà on pertoca, és clar. Val a dir que a casa, sempre hem estalviat el consum de l’aigua, com a principi particular de la nostra manera de entendre aquest fet, però està ben clar que allò que tan s’escolta en aquests temps de crisi, de mirar d’economitzar els consums energètics casolans, en el cas de l’aigua, serveix de ben poc.
Primer: No tenen vergonya aquests caps d’estat, autoritats “principals”, ministres, consellers i polítics de tota mena, de presentar-se en primera fila, a la inauguració d’aquest pompós tram del tren de gran velocitat que ara arriba a Figueres? No tenen vergonya de fer-ho, quan tothom és coneixedor dels més de vint anys de retard que porten? Quan en realitat, les obres importants, com la de l'estació, encara estan a mitges? Quan la ciutat de Girona continua embargada urbanísticament per uns plans que mai no es compliran? Quan hi ha pagesos i propietaris que encara no han cobrat les indemnitzacions econòmiques per les expropiacions forçoses dels seus terrenys, pel pas del maleït tren? Quan el dia a dia més quotidià demana moltes altres realitzacions i millores en matèria d’infraestructures, que no la gran velocitat ferroviària? No, una vegada més, sembla que no en tenen de vergonya.
Segon: Quan els carrers de la capital de l’estat espanyol, és a dir, Madrid, s’omplen dia sí i dia també de milers i milers de treballadors de la sanitat, manifestant-se en defensa dels drets de tothom a una sanitat pública de mínima qualitat, entre moltes altres protestes i queixes... com pot donar la cara la seva alcaldessa, al costat d'altres polítics de la comunitat i de l'estat, per anunciar la possible despesa de no sé quants milers de milions d’euros, per molt que alguns siguin d’iniciativa privada, per tal de poder assolir la vella i envejosa fita de rebre l'encàrrec de l'organització d’uns jocs olímpics? Sent encara més ridícul que presenti com a únic i principal argument que... ”España lo necesita” Quina Espanya? L’Espanya que només ells volen veure, no?
Tercer i més casolà: Després d’una recent conversa amb un bon amic, en la que em comentava les trampes que arriben a fer la majoria de les companyies que ens subministren les energies de necessari consum, avui, al rebre el rebut de l’aigua, m’he entretingut a mirar-me’l. Mai no m’hagués imaginat que dels gairebé 80€ que em cobren, el veritable consum de l’aigua a penes representa el 10% d’aquest import. La resta es disfressa rere conceptes com a “quota de servei”, “conservació del comptador”, “cànon de l’aigua”, “taxa de clavegueram”, “quota D22 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona?”... ah! i els corresponents IVA’s allà on pertoca, és clar. Val a dir que a casa, sempre hem estalviat el consum de l’aigua, com a principi particular de la nostra manera de entendre aquest fet, però està ben clar que allò que tan s’escolta en aquests temps de crisi, de mirar d’economitzar els consums energètics casolans, en el cas de l’aigua, serveix de ben poc.
Bé, com deia, tres retalls
que podrien ser més, però per avui, ja n’hi ha prou de rondinar, ja que potser, en
realitat, tot plegat només són manies meves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada