Dilluns, 16 d'Abril del 2012

M'ho ha posat massa fàcil, però no per això vull deixar de dir-ho. El mateix dia en que celebràvem l'aniversari de la proclamació republicana, m'arribava la notícia de l'accident reial, en una cacera d'elefants. Mai no m'he amagat de les meves preferències en aquest tema i del meu rebuig vers una institució i les persones que la representen, caduques i absurdes. Què hi feia aquest personatge al continent africà matant animals per pur i simple plaer? Què hi feia gastant-se diners de tots els seus teòrics súbdits, en una aventura innecessària? A càrrec de qui anirà el cost de la seva repatriació (se'l podien haver quedat allà), de les seves intervencions quirúrgiques, de la seva recuperació? Algú que sempre ha basat el seu discurs vantant-se d'estar permanentment al servei del "seu" poble, és lògic que en els temps que estem vivint, faci una despesa de molt milers d'euros, per anar a disparar quatre trets a uns animals tan pacífics? No ho entenc. És cert que els alts dignataris, siguin del règim que siguin, sempre fan despeses inútils, però almenys no tots tenen aquesta immunitat que atorguen a la monarquia de forma permanent. Alhora però, crec que les responsabilitats també s'han estendre a qui al configurar el pressupost corresponent, concedeix a la partida monàrquica un simbòlic retall del 2%, mentre multiplica per fins a 15 vegades la retallada de les que assigna a Sanitat o Ensenyament. Quants elefants podran anar a matar tots els malalts que estan en interminables llistes d'espera?  O els infants i estudiants que encara confien en l'escola pública?  O potser, en realitat, tot són només manies meves!