diumenge, 1 d’octubre de 2017

Violència contra urnes

Ara mateix, quan són les sis de la tarda d’aquest convuls diumenge, 1 d’octubre del 2017, tot fent un descans a casa, llegint un llibre de còmic d’en Juanjo Sáez, un autor que estic descobrint i que m’està agradant molt, penso que no m’importa massa el resultat d’aquest referèndum, per alguns anomenat d’auto-determinació, que s’està celebrant... celebrant?.. a casa nostra. Tinc les filles muntant guàrdia a l’escola de davant de casa, on aquest matí hem anat tots a votar, després de fer més de tres hores de cua, bé les tres hores les ha fet la Teresa, els demés ens hem anat tornant a estones; deia que tinc les filles fent acte de presència per intentar evitar que la policia s’endugui les urnes. Em sembla un gest solidari i molt lloable, malgrat personalment no hi participi, en part esporuguit per les imatges que s’han anat produint durant el dia a diferents col·legis electorals i en part perquè realment considero que el valor del que està passant, ja no el tenen els vots, és a dir, la seva preservació, el seu recompte i en conseqüència, el seu resultat. Un resultat, matemàtic i polític, que no ens enganyem, tots sabem quin serà, des de molt abans de depositar la papereta dins les urnes. I dic que per a mi, el resultat no té cap valor, perquè aquest l’adquirit de cop l’actitud de la gent, de la gent que creu en una hipotètica independència, irreal a ulls de molts, utòpica a ulls d’altres, però en definitiva somniada per a una gran part del poble català. El valor del referèndum del dia d’avui, ha passat a mans de tota aquesta gent que, enganyada o no, manipulada o no, absolutament convençuda o una mica reticent, ha volgut participar d’aquesta convocatòria, basada en els més elementals principis de la democràcia. I el valor, cal dir-ho també així, l’ha fet créixer la resposta rebuda per part de l’estat espanyol (expressament en minúscules), que en cap moment ha actuat amb una mínima dosi de dignitat, ni política ni humana per part de cap dels seus dirigents. La violenta actuació policíaca d’avui, amb gairebé 500 ferits, de moment i que no creixi, cal considerar-la absolutament desproporcionada, quan davant tenien milers de ciutadans que només oferien una resistència pacífica al que ells consideraven una acció legítima i democràtica. No hi pot haver cap argument polític que empari la violència mostrada per aquests agents de l’autoritat... autoritat?... que al damunt són felicitats i encoratjats pels seus màxims dirigents, per la tant esmentada aplicació de la llei... en proporcionalitat!!! Quin cinisme!!! Molts sabeu que mai no m’he mostrat obertament independentista, doncs sempre he cregut, encara ara, que parlant s’ha d’entendre la gent... i sobretot els polítics, que al cap i a la fi, és la seva obligació i per això els tenim. Però tots aquests dubtes, que he arrossegat fins el moment de introduir el meu vot en blanc dins de l’urna, no em poden impedir de veure esgarrifat, els horribles fets que han acompanyat a tants gests com el meu. Bé, abans de rebre crítiques per aquest escrit, vull confessar que està redactat des de la meva més profunda emoció i sentiment, totalment trasbalsats per aquesta inimaginable, almenys per mi, lamentable i condemnable acció policíaca contra la gent. I per justificar això que dic de les emocions i els sentiments, us copio la pàgina del llibre que he comentat al principi i que m’ha empentat a corre-cuita, davant el teclat del meu ordinador. Ja ho sabeu, al cap i a la fi, tot plegat... només són manies meves.

2 comentaris:

  1. Gràcies Amadeu. El teu escrit, que comparteixo gairebé al 100%, ens fa entendre perquè avui les persones som més persones i perquè hi ha gent que s'envileix oblidant-ho deliberadament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Jaume! Per llegir-me, per entendre'm i per fer-me costat.

      Elimina