Segona tongada

Ací tenim el segon bloc de les pel·lícules vistes enguany a les pantalles del cinema. “Nuestra hermana pequeña”, una producció japonesa dirigida per en Hirokazu Koreeda, endolcida història de la vida de quatre germanes, amb totes les connotacions més típiques d’aquella societat. “El olivo”, extraordinària i emotiva pel·lícula espanyola, dirigida per l’Icíar Bollaín, amb una història actual, previsible, però plena de tendresa i sentiment. “El caso Fritz Bauer”, alemanya d’en Lars Kraume, interessant història real d’un fiscal que acabada la 2ª Guerra Mundial, s’encarrega de la persecució dels criminals nazis. “Corazón gigante”, producció islandesa, dirigida per en Dagur Kári, que ens parla amb acurada realitat de la difícil relació d’un home inadaptat, amb una dona solitària, que també pateix problemes psicològics. “Mayo de 1940”, francesa de Christian Carion, situada a la 2ª Guerra Mundial i amb la problemàtica d’un home alemany que escapa del nazisme, en el seu periple per les terres franceses ocupades. “Julieta”, espanyola, en la que Pedro Almodóvar recupera el seu estil més melodramàtic que tant d’èxit li havia procurat. “Redención”, dura producció danesa, dirigida per en Hans Petter Moland, en la que darrera una història policíaca s’amaguen interessants connotacions religioses. “Un doctor en la campiña” amable comèdia francesa, dirigida per en Thomas Lilti, en la que ens parla dels més que previsibles problemes d’un metge rural que ha d’abandonar el seu treball per una greu malaltia. “El capital humano”, italiana i d’en Paolo Virzi, mostrant la crua realitat que s’amaga rere un accident de circulació, els tripijocs de les companyies asseguradores i la manca d’escrúpols d’alguns personatges de les capes més altes de la nostra societat. “Mia madre”, també italiana, dirigida per en Nanni Moretti, amb la delicada història d’una directora de cinema, suposadament compromesa, i el seu germà que decideix deixar la feina per tenir cura de la seva mare, greument malalta. “Kóblic”, argentina, dirigida per en Sebastián Borensztein i amb la interpretació de l’incommensurable Ricardo Darín, explicant-nos l’esdevenir d’un pilot d’avió que abandona el seu càrrec, afectat pels remordiments dels fets ocorreguts en temps de la dictadura i de la desaparició de tants i tants detinguts. “Todos queremos algo”, molt considerada per la crítica, però per a mi insuportable pel·lícula nord-americana, dirigida per en Richard Linklater, amb les aventures d’uns estudiants universitaris, en temps dels anys 80. “Money Monster”, també nord-americana, amb la direcció de la gran Jodie Foster, sobre un tema d’actualitat, la irrupció d’un home armat en un important programa de televisió, que malgrat els clàssics tics d’aquella societat, està prou ben portat i explicat. “Pastel de pera con lavanda”, francesa, de l’Éric Besnard, amb la relació d’una jove vídua i un estrany personatge amb problemes d’adaptació, tot plegat en un ambient rural que no fa sinó donar un tarannà massa edulcorat a la història. “Sunset Song”, britànica i direcció de Terence Davis, amb el drama personal d’una camperola i una posada en escena clàssica i pomposa, que queda deslluïda per la poca credibilitat de la seva protagonista, l’actriu Agyness Deyn. Això és tot per ara, però continuem anant al cinema, o sigui que... més endavant, més resums.